Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!

Som la Montse Rovira i l'Ester Canaldas i hem creat aquest blog perquè totes les persones, família dels més menuts de la llar i amics puguin visitar aquest espai virtual per tal de compartir vivències i anècdotes que anem recollint al llarg del temps. El nostre objectiu és poder transmetre i gaudir plegats d'experiències úniques i precioses que nosaltres vivim amb els infants.

dijous, 20 de novembre de 2014

L'ANEGUET LLEIG

L'ANEGUET LLEIG


Com cada estiu, la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i tots desitjosos de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots. Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous i tots es van reunir al niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega. Estava tan contenta que va trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran, encara no s'havia obert. Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis... Per això, la Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien. Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien, dient-li lleig i maldestre. Llavors, l'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li. Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això. - va dir l'aneguet
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.

L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany. Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada