LA
CAPUTXETA VERMELLA
Fa
molt de temps hi havia una noia molt bonica que la seva mare li havia
fet una capa vermella i per això tothom li deia la Caputxeta
vermella.
Un
dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva
àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no
s'entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós,
ja que sempre anava rondant per allà el llop. La Caputxeta va
recollir el cistell i es va posar en camí. la nena havia de
travessar el bosc per a arribar a casa de l'àvia, però no li feia
por. De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
-
On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
-
A casa de l'àvia - li va dir la Caputxeta.
-
No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
La
Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir
agafant flors: - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a
témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram
de flors a més dels pastissos. Mentrestant, el llop se'n va anar a
casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir
pensant que era la Caputxeta. Llavors, el llop va devorar a l'àvia i
es va posar la seva gorra rosa, es fa posar al llit i va tancar els
ulls. Quan la Caputxeta va arribar tota contenta, es va apropar al
llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
-
Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
-
Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d'imitar la veu
de l' àvia
-
Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
-
Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
-
Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
-
Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es
va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia
fet amb l'àvia
Mentrestant,
un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i
creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una
ullada per a veure si tot anava bé. Llavors van veure que la porta
de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant
tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el
ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per
a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de
pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar
del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany
pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a
l'estany de cop i es va ofegar.
La
Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però
la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no
parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant,
seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
** Conte treballat durant aquest mes de setembre
Versió del conte extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada