El
control d'esfínters
Independitzar-se del bolquer
No
pel fet de treure el bolquer abans de temps els infants es faran
grans de cop. L'autonomia és un indicatiu que l'infant emprèn el
camí de conèixer el seu cos i s'independitza de nosaltres. Deixar
el bolquer, però, no és fàcil. Encara que hi ha un marc
referencial d'edat, ens hem de guiar pel moment evolutiu de l'infant.
Estem
en una època on tot evoluciona sorprenentment, però els infants
continuen sent infants. Així, moltes famílies tenen pressa, perquè
els fills es facin més autònoms, deixin el xumet i els bolquers.
Alguns, sovint, s'amoïnen i d'altres tenen una actitud més relaxada
i esperen, per iniciar l'infant en el control d'esfínters.
De
vegades uns i altres només miren les necessitats pròpies, allò que
aniria bé per a l'organització familiar, i s'obliden de l'evolució
de l'infant. Justament aquesta evolució és la que ens marca el
moment per iniciar qualsevol camí.
Hi
ha un marc referencial que situa el control d'esfínters al voltant
dels dos anys, però que un infant estigui preparat per controlar
aquesta necessitat bàsica no depèn ben bé de l'edat que té, sinó
de la maduresa del seu cos.
Hi
ha senyals que ens indiquen que l'infant comença a tenir consciència
de les sensacions de l'aparell excretor. Primer de tot, cal que
reconeguin si han fet pipi o caca. Alguns infants busquen racons més
tranquils per ajupir-se i fer caca, d'altres ho verbalitzen mentre en
fan i, finalment, és tal el coneixement quan tenen la sensació que
diuen: “Vaig a fer caca!”
La
família és el primer context educatiu, però els infants
escolartizats també reben estímuls de la llar. Per tant, totes dues
accions han d'anar encaminades conjuntament a la consecució dels
objectius fixats, encara que de vegades hi hagin disparitat de
criteris.
**
Les reaccions dels infants
Hi
ha nens/es que expressen, un interès per desfer-se del bolquer. Tan
bon punt com se'ls n'ofereix la possibilitat, es desfan del bolquer i
s'inicien en una nova vivència, el plaer de gaudir del control del
seu propi cos. Hi ha d'altres infants que viuen desfavorablement
qualsevol intent d'asseure'ls al vàter. N'hi ha que són feliços
quan els felicitem pel seu pipi. També hi ha infants que tenen un
interès limitat pel tema, la seva curiositat només comprèn el fet
d'observar els altres asseguts. Aquests, necessiten observar abans de
deixar-se anar, i nosaltres, hem de poder respectar la seva manera de
ser. En qualsevol cas, és important que els infants vegin les
nostres reaccions positives quan progressen en l'adquisició de
l'hàbit, i l'absència de recriminacinos en aquells casos en què
l'intent ha estat fallit.
**
Maneres de fer
Cada
nen/a respondrà de manera diferent a cada una de les nostres
propostes. Com ja hem dit, escollir el moment de treure el bolquer i
iniciar l'infant en el control d'esfínters no depèn només de
l'edat, sinó també d'un entorn propici i de la predisposició
d'aquest. Recordeu, un control que es fa quan l'adult és el que
sempre vetlla perquè no s'escapi el pipi o caca esdevé una
autonomia falsa.
Tinc
pipi?
Per
arribar al fet que sigui l'infant qui pronunciï aquestes paraules,
cal haver viscut tot un procés. És cert que, l'infant té la
possibilitat de començar a controlar el seu esfínter a partir dels
dos anys, però no sempre està madurativament a punt per fer-ho. De
vegades l'èxit de l'adquisició només requereix paciència i
habilitat de saber observar en quin moment l'infant es mostra
predisposat.
El
fet més important, en tot cas, haurà estat respectar les
particularitats de cadascú i haver iniciat el control d'esfínters
amb la coordinació de la família i l'escola.
Sílvia
Vega
Revista
In-fàn-cia núm. 126
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada